Anys 30, Alemanya continua patint
els efectes de la primera guerra mundial, el tractat de Versalles és una llosa
per al país, però tot comença a canviar quan el partit Nacional-Socialista
arriba al poder l’any 1933.
Per una banda retornarà al poble
alemany, l’esperança, la feina i el patriotisme perdut anys enrere, però per
l’altra i sense que es donin conte els robarà l’anima.
El que hem costa de digerir es el
fet que el poble alemany tot i les necessitats que patia, no vegues el que se
li venia a sobre. No detectes en cap moment les senyals que el partit Nazi
anava deixant al seu pas, deixant-se anar i encomanant-se a la seva sort.
A partir d’aquest moment és on
començo a no entendre res.
No entenc com l’esser humà es
capaç de deixar-se rentar el cervell fins al punt d’odiar tant una altra
cultura, una altra religió, una altra persona.
No entenc com una persona sola
pot aixecar tanta admiració i devoció quan el que esta fent es portar als seus
a la mort, en una guerra creada i promoguda per ell mateix.
No entenc com és pot girar la
mirada cap a un altre costat quan descobreixes l’existència dels camps de
concentració i els camps d’extermini.
No entenc com les persones son
capaces de tirar el zyklon B per conductes que porten a cambres repletes de
gent esperant per morir.
No entenc com algú es pot
divertir torturant i vexant un altre fins a robar-li l’últim alè.
I d’altres situacions que es
podrien exposar, però requeririen d’una altra classe d’escrit.
Queda patent que si ens porten a
l’extrem, som capaços de qualsevol cosa, però desprès com pots mirar-te al
mirall cada mati?, com pots mirar als teus fills a la cara i fer com si tot el
que passa al seu voltant fos la normalitat personificada?
L’única explicació que trobo es
que per arribar a aquest extrem deixes de pensar per tu mateix, deixes de
valorar-te i respectar-te com a esser humà, deixes de ser persona per a
convertir-te en un monstre sense escrúpols.
No subestimem el que va succeir
aleshores, expliquem i parlem d’aquesta i d’altres situacions extremes que ha
viscut la historia de la humanitat. No deixem que es perdi en l’oblit, la
millor prevenció per a que no torni a passar es tenir-ho present.
