La Mort,
Companya fidel
en el nostre camí, sempre present i pendent de cada moviment, passiva, freda i
calculadora sap esperar el seu moment per sortir a escenificar l’últim paper en el cicle de la vida.
Quan arriba l’obra
fina, es vesteix de gala, és l’hora d’actuar, com sempre serà la protagonista,
sap que és el que s’espera d’ella i no té intenció de decebre a ningú.
Observa amb gran
plaer al públic present que s’aplega al voltant de la seva obra esperant amb angoixa
la seva aparició.
I de sobte,
apareix i desapareix en qüestió d’uns segons, enduent-se amb ella crits, plors
i tristors, fent-li saber que ha tingut una actuació estel·lar, impol·luta,
digna de les millors actrius del moment.
Té una relació
molt estreta amb la malaltia, amigues inseparables, formen un equip colpidor.
On la primera desenvolupa i dona forma a l’obra deixant en les seves mans el
final.
A vegades
apareix sense avis previ, actuant sense públic, recollint totes les critiques i
reconeixements i a l’hora demostrant al món la seva força i el seu poder.
Ha begut de la
calç de l’eterna joventut, ja que vaga per aquest món d’ençà que va aparèixer
el primer anhel de vida.
Reina de reines,
jutja i és jutjada sense arribar-se a qüestionar el seu mandat existencial i sent
impossible la seva destrucció.
Obrim la ment i deixem fluir les
paraules fins a la linneà que separa els llavis del precipici. Deixem-les
saltar, deixem-les volar, deixem que ressonin en l’aire fent particip a tothom
dels nostres pensaments i recollint experiències i visions diferents.
Parlem d’ella com qui parla del
temps, és l’única manera que tenim per guanyar-la, almenys moralment.