Una Visió Diferent

Surto al jardí del centre on treballo i allí estan ells, uns asseguts, uns altres passejant o jugant amb la pilota. El temps passa molt de pressa i tot canvia al seu voltant, però tinc la sensació que per a ells, tot continua igual que sempre, igual que fa molts anys enrere.

A vegades me'ls quedo mirant i no puc deixar de pensar que és el que deu fluir pel seu cap, que pensen, que senten o quina és la visió que tenen de nosaltres els " standard ".

I aquí ens trobem, en aquest jardí on la sensació d'estar en mig de la natura es fa patent en cada arbre que ens creuem, en cada tros de terra que trepitgem i en cada inspiració d'aire que inhalem. Tot això, queda trencat pel soroll d'un cotxe, d'una moto o d’un tractor, que passa per la carretera que hi ha al costat.  Però ells viuen exempts a tot això. Estan els uns a la vora dels altres, separats per centímetres, tocant-se, fins i tot,  però en realitat, estan molt allunyats els uns dels altres, cadascú absolt en el seu pensament, en el seu món però sense importar-li la presència dels que l’envolten.

L’expressió més sentida en la nostra feina, és que els centres són casa seva. Una casa plena de normes on, gairebé mai, tenen l'opció de poder opinar o decidir. Una casa plena de pares i mares que canvien constantment en el transcurs del dia i que molts cops, cadascun d'ells, opina i fa de manera totalment diferent.

Una casa on també existeix la figura dels padrins, els quals, com en una família real, donen les pautes a seguir, aconsellen i intenten ajudar als seus fills en la mesura del que els és possible.

Una família irreal si ens fixem en els vincles de sang, però que a l'hora de la veritat, és més real que moltes altres.

Arribo a la conclusió que estem a qui per a cuidar-los, ajudar-los i guiar-los en el seu dia a dia, però, en realitat, no tinc tant clar que ho estiguem fent com veritablement ens agradaria.