Us heu parat a pensar algun cop
quina és la situació en la que vivim?
Heu parat per un instant a mirar
el vostre entorn i als que us acompanyen en el camí de la vida?
No hem negareu que som uns
privilegiats, uns privilegiats amb una gran pega, mai tenim prou, mirem les
nostres possessions i sempre ens semblen poc.
Vivim instal·lats en l’egoisme,
com si ens hagués desaparegut la visió perifèrica i fóssim uns autòmats amb un
únic objectiu i direcció: Jo, Jo i desprès Jo.
Tot el nostre ser gira al voltant
dels diners, arribant a classificar-nos per la quantitat que en posseïm, la
casa en que vivim, el cotxe que conduïm o la roba que vestim, i així un llarg
etc que mai s’acaba.
Se’ns escapa el més essencial, ho
tenim permanentment als nostres nassos però estem tan absorts intentant
aconseguir la nostra riquesa econòmica que no ho veiem i arribarà el dia que
serà massa tard per poder-ho recuperar.
Obrim els ulls a la vida, a viure
el dia a dia amb la família, amb els amics, a gaudir d’un mateix, deixant anar
la ment i oblidant-nos a estones d’aquest sistema consumista del qual ens ha
tocat formar part.
Demostrem al nostre entorn que no
fa falta tenir, aparentar o demostrar res per ser algú i viure la vida en
plenitud.
Que els diners son importants en
aquesta societat es evident, però també es essencial fer veure als nostres
fills que la consola de torn, les sabates o roba de marca, l’smatphone d’última
generació o molts altres capritxos que ens demanen, no son vitals per poder
obtenir la tan anhelada felicitat.
Necessitem que els joves d’avui
comencin a evolucionar en aquest aspecte, que siguin més humans, més empàtics i
que poc a poc deixin de valorar a les persones depenent del seu poder
adquisitiu, d’aquesta forma es valoraran pel que son i no pel que tenen.
Els nostres fills poden tenir una
oportunitat, no la desaprofitem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada