BENVINGUTS AL MEU RACÓ

Aquest és un espai on vull transportar i compartir moltes de les coses que hem barrinen pel cap. Alguns cops vivències personals i uns altres simplement sensacions i visions de tot el que ens envolta.
Espero que gaudiu dels comentaris o escrits que apareguin en aquesta finestra.


dimarts, 18 de novembre del 2014

VIATGE A UN MON MES JUST

El mon viu a una velocitat vertiginosa, mentrestant la societat de la qual ens a tocat formar part es desenvolupa i s’obre camí cap a la deshumanització.

Molts cops quan un mira al seu voltant es dona compte que solament un mateix pot canviar el curs del seu viatge, i així contribuir amb el seu esforç a sociabilitzar la societat.

Però ningú a dit que aquest viatge serà un viatge planer. Sovint ens trobarem amb dificultats imposades per les mateixes persones que diuen anar en la mateixa direcció que nosaltres. I es que la idea de viure un carnestoltes els 365 dies de l’any esta molt aferrada en aquesta societat, tothom diu ser algú que realment no és.

Tothom intenta amagar el seu jo i així poder ser admès en una societat on nomes es acceptat qui segueix a uns líders sense escrúpols, com si es tractes d’un ramat d’ovelles.

Aquest mon no necessita aquest tipus de líders, ni de persones, el que necessita son persones disposades a ensenyar el seu jo tal com és, amb els seus pros i els seus contres, perquè siguem clars, ningú es perfecte.

A la velocitat que viatgem es necessiten persones implicades. Implicades amb tot el que ens envolta i que deixin a un costat l’egoisme personal que tant gratuïtament s’utilitza. Persones capaces de posar-se en la pell dels qui estan al seu costat i que expirin una mica de solidaritat.

No parlo d’una solidaritat econòmica com ens volen fer creure tants i tants anuncis que ens injecten per la TV, per això ja existeixen organitzacions, països, governs i demes ens, que nomes han de fer la seva feina com cal per poder pal·liar aquest vuit que tenim, i fer així que aquest tipus de solidaritat rutlli.

Jo parlo duna solidaritat física, que s’aplica en el dia a dia i que només requereix de ganes, temps i esforç. Sociabilitzar-se sembla que impliqui un gran esforç per part de la població, però no es pitjor formar part d’un ramat d’ovelles on la condició es deixar de ser nosaltres mateixos i deixar que ens dirigeixin?






Es l’hora d’elegir a quin costat volem pertànyer, siguem gestos i lluitem per fer-ho possible!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada